El Pare Ireneu Segarra

Va néixer a Ivars d'Urgell, poble situat a uns 20 quilòmetres de Balaguer, el dia 30 de setembre de 1917.Encara infant, Ireneu Segarra, dels 10 al 14 anys formà part de l'Escolania montserratina, on inicià els seus estudis musicals amb Anselm Ferrer, monjo director de l'Escolania i també amb Àngel Rodamilans que el substituí.

Ireneu Segarra va ingressar al Monestir de Montserrat per ser monjo l'any 1932, la qual cosa vol dir als 15 anys, poc després d'haver acabat amb l'Escolania i dos anys més tard, el 1934 va prendre els hàbits. Malauradament, dos anys més tard, l'inici de la guerra civil de 1936 l'obligà a deixar Montserrat i refugiar-se a casa d'una família amiga fins al novembre de 1937. Després d'aquesta data, segons tenim notícia, fins al 1939 va viure en els monestirs benedictins belgues de Maredsous i Saint André, on trobà un bon ambient musical que l'ajudaren a continuar la seva formació musical.

Tornat al seu ambient de Montserrat, Ireneu Segarra, va seguir estudiant música i en aquest aspecte cal destacar les classes de piano rebudes a l'escola del gran mestre Franck Marshall, de la qual escola han sorgit veritables artistes, pianistes i concertistes reconeguts mundialment com la Conxita Badia i l'Alicia de Larrocha entre altres.

Però el pare Ireneu Segarra no en tenia prou i va rebre classes d'harmonia i contrapunt del mestre Josep Barberà, i també classes del gran musicòleg Cristòfol Taltabull, el qual el va iniciar en l'art de la fuga i la composició musical. Però a més d'aquest tan valuós bagatge musical va tenir la sort de poder assistir l'any 1952, quan ja tenia 35 anys, a les classes de Nadia Boulanger, que impartia a París.

Amb referència a la direcció de Cors Infantils, que va dirigir durant 4 anys, s'ha de dir que fou fonamental documentar-se amb el seu contacte directe, durant l'any 1953, amb els Nens Cantors de Viena i amb els Dompatzen de la Catedral de Ratisbona que dirigia Georg Ratzinger germà del Papa Benet XVI. En aquest aspecte hem de dir que des de l'any 1941 el Pare Ireneu fou ajudant de direcció de l'Escolania de Montserrat i que des de 1953 la va dirigí com a Mestre de Capella i durant la seva funció de director va publicar un mètode d'ensenyament musical "El meu Llibre de Música" en vuit graus, dirigit a les escoles.

Va publicar el primer volum de les obres del pare Miquel López (1669-1723) així com el sisè de la sèrie "Mestres de l'escolania" i va fundar la Coral d'Antics Escolans. Fou membre actiu d'Universa Laus, Consultor de la Comissió Litúrgica de l'Episcopat i fou l'iniciador de l'Encontre Internacional de Compositors a Montserrat, celebrat l'any 1968.

Per tota la seva activitat musical i pedagògica l'any 1986 li fou otogada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. De les seves innombrables composicions musicals com motets, misses i altres obres polifòniques podem destacar les misses responsorials "Orbis factor", "Cum jubilo", "Missa Paschalis" i "Missa Germinans", tractades a quatre, sis i vuit veus. També va compondre un "Himnari" i "Salms per al poble"

Per tal d'agrair al pare Ireneu, ànima de l'escolania Montserratina i haver dedicat tota la seva vida a la música religiosa, per tal de commemorar el seu 80 aniversarí vital, se li va dedicar un gran i emotiu homenatge al Palau de la Música Catalana l'any 1998, on es va deixar constància del deute que els mestres que es dediquen a l'educació musical tenen amb el pare Ireneu.

El pare Ireneu Segarra i Malla va morir el 19 de novembre als 88 anys d'edat, després d'una vida dedicada a la música, a l'ensenyament i als seus deures religiosos en l'Abadia de Montserrat.